dimarts, 15 de desembre del 2015

Cap al tard {un poema d'una amiga poetessa}






























Cap al tard

Gotims de llum penjant
d'unes branques d'aram.
La posta anuncia l'hora del silenci.

Endinso, sense esma,
la clau al pany,
deixant sobre l'estora
la pols del temps.
Venut, com Judes,
per unes monedes.

Ara  que el dia s'esmicola
per la tanca del jardí,
entro a casa per a retrobar-lo.

Ompliré de paraules
l'hora del silenci.  
                                       
                                   Núria Freixa Domènech


Adagio The man i love, Lisa Harris



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada