Tarda de calor. Netejava la meva càmera fotogràfica quan de sobte em vaig sentir observada. Mirant cap a l'esquerra, al braç de la cadira on seia, uns grans ulls seguien els meus moviments. Una llagosta! Qui era inesperat per a qui? Jo que ocupava el seu el medi de viure o ella que se sentia encuriosida pel que jo feia? Tranquil·lament va saltar sobre la taula i li van atraure les meves ulleres. Magnífica natura...
What a wonderful world, Alain Manoukian & Camélia Jordana.
Jaja...genial!!!
ResponEliminaMolt boniques les fotografies!!
ResponElimina