Cap al tard
Gotims de llum penjant
d'unes branques d'aram.
La posta anuncia l'hora del silenci.
Endinso, sense esma,
la clau al pany,
deixant sobre l'estora
la pols del temps.
Venut, com Judes,
per unes monedes.
Ara que el dia s'esmicola
per la tanca del jardí,
entro a casa per a retrobar-lo.
Ompliré de paraules
l'hora del silenci.
Núria Freixa Domènech
Adagio The man i love, Lisa Harris
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada