El dia va començar amb pluja, després va venir el vent fred, seguidament va sortir el sol i la llum variava per moments a l'hora de fer les fotografies. Es presentava ben bonic i jo complia una de les meves il·lusions: veure en acció els gossos que cerquen tòfones. La Shiva, una golden retriever, va pujar al cotxe que ens conduiria a la finca només obrir-li la porta. Un cop vàrem arribar a lloc ens esperava en Jesús, un tofonaire de pro, i de seguida ens vam dirigir cap a la cerca i captura. Els primers minuts van servir perquè en Trufo, l'altre gos que ens acompanyava, jugués amb la tímida Shiva. Després ja van començar a fer la seva feina entre les fileres d'alzines. Realment sorprenent: allà on tocaven trobàvem la tòfona. Mentre en Dídac i en Jesús explicaven el temps i la inversió que cal per a treure'n fruit, com són les tòfones d'estiu i la d'hivern, com no surt herba on hi ha una tòfona, com els gossos les troben per l'olor, tanmateix ells oloren la terra on n'hi poden haver, que és un producte 100x100 ecològic i molts altres detalls que podeu conèixer visitant la seva web Tòfona de la Conca, els gossos anaven i venien, demanant un premi quan en trobaven una. Ara comença la temporada de la tòfona d'hivern i cal aprofitar-la. Un cop vàrem acabar ens dirigirem cap a les vinyes del Celler Vega Aixalà on ens rebé l'Eva Aixalà per anar a visitar el celler i les vinyes que cultiven familiarment. Feia emocionar com parlava de la terra i com la treballen. Finalment, un tast d'unes torrades amb oli d'oliva verge extra amb tòfona ratllada per sobre i uns vins excel·lents, un maridatge de luxe, va demostrar un cop més que quan el producte és bo no cal anar gaire lluny. Ho tenim a casa.
Comptine d'un autre été, l'après-midi, Yann Tiersen
Entrada que complementa i retroalimenta el post de La cuina violeta, Puré de ceba a la Soubise.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada